La cambra pròpa

La cambra pròpa

dilluns, 22 de juliol del 2019

Èxit d'assistència a Tastets de Cultura a la fresca: dues mostres d'escriptura

Foto: L. Bosch

Dimecres, 17 de juliol, a les set de la tarda, l'Emília Illamola i jo mateixa ens vàrem trobar a la Biblioteca Ernest Llull de Vilassar de Mar. La tempesta, no ens va deixar fer-ho a la fresca, però no va impedir que els nostres lectors vinguessin a escoltar-nos nombrosos, malgrat restar una bona estona a les fosques.


Foto: L. Bosch


Foto: L. Bosch

Vam parlar de les nostres respectives novel·les aparegudes recentment: "Cabrils, Barcelona, Sâo Paulo, un amor perdut" i "El silenci de les cases". Dos estils diferents, certament, però ambdues ens uneix una mateixa passió: 
l'escriptura, i aquesta passió l'intentem transmetre als nostres lectors, d'una manera afable i comprensiva, perquè sense ells, res és possible. Hem intentat compartir amb vosaltres tot allò que sentim quan escrivim. Us hem parlat de les muses i de la pàgina en blanc, o de les diferents etapes en la creació d'una novel·la. Però sobretot, d'encomanar-vos les ganes de crear històries i compartir-les

Foto: Joan Clapés

Foto: Joan Clapés

Foto: Joan Clapés

Hi ha aquelles persones que no et fallen mai. Hi són des de la discreció i en canvi són absolutament imprescindibles. Potser són les seves mirades, potser els seus somriures. Segur, la seva complicitat absoluta. Des d' aqui aquest petit homenatge-agraïment per ser-hi, com sempre, malgrat el mal temps, malgrat la distància, malgrat la feina, malgrat tot. Hi són. Hi sou: Gràcies, Montse Planas la lectora més lúcida, la critica encertada, Marina Casas Planas, la complicitat; Isa Planas Camacho, l'orgull de l'acompanyament, les bones preguntes, Joan Clapesnecessari al costat, Nuri Planas, un sortilegi, malgrat tota la feina, sempre hi és . Núria Solé Casterà còmplice mes que còmplice, com la Fina Mata amb tant de carinyu. I La Laura Bosch que s'implica fins al moll de l'os i està més per a mi que jo mateixa. I en Jordi que hi és i no hi és i la Neus la noia del talent amiga meva, l' Emilia Illamola Ganduxe amb qui vaig compartir llamps, trons, paraules i complicitats. Un plaer. A la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar per l'amabilitat i la bona acollida; als Poetes molt Vius, que ja formen part de la meva vida i a totes aquelles persones que no coneixo però que hi eren i que van omplir la Sala amb el seu silenci i atenció. Gràcies a tots.