La cambra pròpa

La cambra pròpa

dijous, 10 d’octubre del 2019

Curs d'escriptura creativa, a la Biblioteca Can Manyer de Vilassar de Dalt



Atenció‼️ Dilluns 21 obrim inscripcions pel curs ✍️ d'escriptura creativa.
3 sessions _Dissabtes 9,16 i 23 de novembre_ de 10 a 12.30 h.

dimarts, 24 de setembre del 2019

Taller 2019-2020 de poesia. Entre la convenció i l'experimentació. Obertes les inscripcions



INICI: Dilluns, 30 de setembre de 6 a 8 del vespre
LLOC: Llibreria Buc de llibres
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: 937 99 61 86 

Curs 2019-2020 de lectura. Obertes les inscripcions.



INICI: 30 d'octubre a les 7 del vespre
LLOC: Llibreria Buc de llibres
INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS: 937 99 61 86 

dilluns, 22 de juliol del 2019

Èxit d'assistència a Tastets de Cultura a la fresca: dues mostres d'escriptura

Foto: L. Bosch

Dimecres, 17 de juliol, a les set de la tarda, l'Emília Illamola i jo mateixa ens vàrem trobar a la Biblioteca Ernest Llull de Vilassar de Mar. La tempesta, no ens va deixar fer-ho a la fresca, però no va impedir que els nostres lectors vinguessin a escoltar-nos nombrosos, malgrat restar una bona estona a les fosques.


Foto: L. Bosch


Foto: L. Bosch

Vam parlar de les nostres respectives novel·les aparegudes recentment: "Cabrils, Barcelona, Sâo Paulo, un amor perdut" i "El silenci de les cases". Dos estils diferents, certament, però ambdues ens uneix una mateixa passió: 
l'escriptura, i aquesta passió l'intentem transmetre als nostres lectors, d'una manera afable i comprensiva, perquè sense ells, res és possible. Hem intentat compartir amb vosaltres tot allò que sentim quan escrivim. Us hem parlat de les muses i de la pàgina en blanc, o de les diferents etapes en la creació d'una novel·la. Però sobretot, d'encomanar-vos les ganes de crear històries i compartir-les

Foto: Joan Clapés

Foto: Joan Clapés

Foto: Joan Clapés

Hi ha aquelles persones que no et fallen mai. Hi són des de la discreció i en canvi són absolutament imprescindibles. Potser són les seves mirades, potser els seus somriures. Segur, la seva complicitat absoluta. Des d' aqui aquest petit homenatge-agraïment per ser-hi, com sempre, malgrat el mal temps, malgrat la distància, malgrat la feina, malgrat tot. Hi són. Hi sou: Gràcies, Montse Planas la lectora més lúcida, la critica encertada, Marina Casas Planas, la complicitat; Isa Planas Camacho, l'orgull de l'acompanyament, les bones preguntes, Joan Clapesnecessari al costat, Nuri Planas, un sortilegi, malgrat tota la feina, sempre hi és . Núria Solé Casterà còmplice mes que còmplice, com la Fina Mata amb tant de carinyu. I La Laura Bosch que s'implica fins al moll de l'os i està més per a mi que jo mateixa. I en Jordi que hi és i no hi és i la Neus la noia del talent amiga meva, l' Emilia Illamola Ganduxe amb qui vaig compartir llamps, trons, paraules i complicitats. Un plaer. A la Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar per l'amabilitat i la bona acollida; als Poetes molt Vius, que ja formen part de la meva vida i a totes aquelles persones que no coneixo però que hi eren i que van omplir la Sala amb el seu silenci i atenció. Gràcies a tots.


divendres, 31 de maig del 2019

Déjà-lu, Helena és el títol de la nova novel·la de Maria Sanplà... us en deixem un tastet de presentació

Fi. Paraula dura. Em queda el dol. He escrit l'ultima línia de la novel·la. A partir d'ara tindrà el seu recorregut lluny de mi. Sé que enyoraré els personatges i les hores de la matinada de lucidesa i escriptura i reescriptura i revisió i torna la reescriptura i obsessió de trobar la millor manera de dir les coses. Però també sé que un cop publicada formarà part de les històries en negre sobre blanc i viurà un llarg camí. 


© Fotografia: Joan Clapés


Dedicat als meus lectors i lectores, un tastet de la presentació que espero gaudireu:

Déjà-lu, Helena

“Un dia quan ja era gran, al vestíbul d’un lloc públic, un home se’m va acostar”. Així comença l’amant de Margueritte Duras. Jo, avui escric: Un dia, quan era jove, a l’entrada d’un lloc públic un home coix se’m va acostar. Es va donar a conèixer i em va dir: seré el teu professor, amb mi aprendràs a estimar l’escriptura; jo, potser aprendré a estimar-te a tu. Vaig aturar-me en sec. 

Penso sovint en aquest moment. Se’m repeteixen les seves paraules com el clac del bastó que l’acompanyava: “jo potser aprendré a estimar-te a tu” una vegada i una altra. Després, el meu silenci. El silenci mut de no saber què dir. I la seva mirada fixa en la meva sorpresa. Era jove, malgrat haver fet tard a l’esperança. Vaig envellir massa aviat. Encara no sé quin serà el meu únic consol, un dia penso que ho serà el clac del seu bastó. Als quinze anys tinc encara el gest innnocent.

Sé prou bé que inicio una obra que tracta d’allò que tantes vegades s’ha parlat: l’home gran que vol modelar la noia jove. Que la vol seva. I em vénen al cap molts inicis d’històries que foragito. Sé que començar així comporta obstacles importants. L’home coix constituia un àmbit massa vast, massa fosc, massa desesperant i massa perillós. Però la meva escriptura està lligada a aquest home. Indefectiblement. Sense ell, jo no escriuria. Repasso espais de memòria clars, notes i llibres escrits per ell, fotografies i dedicatòries i amb tot això al davant, escric.

Va ser després d’haver llegit l’amant per tercera vegada i després d’haver vist l’entrevista que li van fer al programa Apostrophes que vaig decidir que havia d’escriure aquest llibre, encara que no pogués respondre tots els interrogants que tenia al davant. Aquesta novel·la és la cerca de respostes i potser la resposta està en el simple fet d’escriure-la, en els fragments trencats, en el vagareig de diferents moments de la vida, en definitiva, en les temptatives.

    Escric sabent que mai no deixaré que ningú no em repeteixi les paraules que encapçalen l’obra perquè Jo vaig matar l’home del bastó que havia après a estimar-me. 


dimecres, 17 d’octubre del 2018

L'Espai de Can Llaurador de Teià acull l'escriptora Maria Sanplà

Divendres 26 d'octubre a les 7 del vespre, podreu trobar-me a l'Espai de Can Llaurador de Teià (Biblioteca) on presentaré el meu llibre El silenci de les cases.