La cambra pròpa

La cambra pròpa

dilluns, 16 de gener de 2017

Els jaumets de les mongetes


L’àvia es lleva tranquil·la, baixa les escales i esmorza a la cuina, una llesca de pa sec i un got de  llet. A fora, al costat del pou, encara queden, repenjats, un parell de sacs de mongetes. N’arrossega un cap a l’entrada i n’aboca una pila a la taula. Sant Marc Santa Creu Santa Bàrbara no em deixeu. Una i una altra vegada. Mentre tria les mongetes pensa que avui anirà a Ca l’Elies. Els jaumets tornen negres, les mongetes blanques; tenen ales i estan pertot arreu.
            Al mas de Ca l’Elies hi ha tres gossos i una figuera vella al costat de la porta.  Les figues encara són verdes i n’hi ha arreu. Els gossos udolen. Mala peça al teler, pensa l’àvia. La porta només és ajustada. A l’entrada les parets tenen el color de la calç bruta. Li cal una emblanquinada, pensa.
—Jaume! Ets aquí? —la veu de l’àvia té un deix espantat.
No hi ha mobles. La veu li ressona contra les parets buides. A la cuina la llar de foc apagada, al costat una taula amb les potes esgarrapades  pels gats i tres pots de gelea de móres, un d’obert, i una cadira de boga.
            A fora un dels gossos es grata les puces. A l’hort  no hi ha ningú. A l’altre costat de la figuera, al porxo, magalles  i xapos  esperen silenciosos repenjats a la paret. De sobte, un calfred li recorre l’espinada i li fa girar el cap  al costat oposat del porxo. Allà com un estaquirot, de la biga, hi penja en Jaume amb la boca oberta i la llengua fora.