La veritat absoluta o les
veritats relatives. El món de la novel·la per a tu està ple de veritats
relatives, com la teva pròpia vida. Et
vas fer gran i et vas adonar, per fi, que no existia una única veritat per a totes les coses. De la intolerància a
la tolerància. Les mirades plenes de matisos: la complexitat.
Vas fer que a les teves novel·les
sorgís aquesta nova tu, plena de veritats que es contradeien i que en canvi ja
no et preocupaven. Eren les veritats dels teus personatges, l’inici de la
mínima comprensió del món. La incertesa entesa com a no-certesa, com a veritat
personal.
I et tornava una i mil vegades la mateixa paraula:
complexitat. La novel·la com a complexitat. Haguessis volgut destriar el bé del
mal, però no et va ser possible. I sabies que, per damunt de tot, la
novel·la de tots els temps s’orientava,
majoritàriament, cap a l’enigma que representava el jo.
Per a tu la novel·la no pot decandir perquè en la
novel·la es diu tot allò que només la novel·la pot dir. Aquest sentit, doncs,
li dóna una profunditat perquè sigui immortal. Dius que l’obra sovint
s’acompanya d’un context històric determinat que d’alguna manera fa que els
personatges siguin d’una manera i no d’una altra. Però el que realment compta
és que per a tu la realitat temporal i històrica del darrere només és una
excusa per tal d’explorar l’existència. I una i una altra vegada se’t dibuixen
personatges estranys, a vegades tot just esbossats d’altres complexos, amb
reaccions singulars. Els personatges són tu. Els personatges són exploració de
l’existència. Tu els crees, ells creixen. Com a àmbits de tu desconeguts fins a
aquell moment. Travessen el temps, es tornen intemporals. Eterns.
Perquè escrius et creus amb el dret de jugar amb
l’eternitat. De parlar de coses que, com ja has dit abans, només pots parlar
dintre d’una novel·la. Crees un món que ve de tu i se’n va cap a d’altres jos
que se separen de tu. Com a novel·lista no t’interessa, ni li ha d’interessar a
ningú, la teva biografia. Prefereixes ser una biografia desconeguda i una obra
coneguda. Des de petita que t’angoixava i et decebia conèixer algun autor o
autora que admiraves i vist a la llum del dia no era res més que una persona.
L’autor, en canvi, ocult darrere la seva obra, és un ésser apassionant que
existeix només com a tal.
